La vida es un tresor preuat que tot sovint sembla que oblidem. Oblidem que tot ens ha estat regalat , se'ns oblida que com a essers humans tenim l'obligació de cuidar, respectar i estimar el nostre entorn.
Alló que jo considero mes valuós es la nostra terra, la mare que ens a donat la vida, la que ens alimenta, ens acull i ens acarona en cada volta que completa al voltant del sol.
M'enfado, no ho puc evitar... es de les coses mes viscerals que he sentit mai. Es una bestia que s'apodera de mi i que em costa controlar... perque em fa mal, em fa mal a la pell, al cor i a l'anima.
Em pregunto com una persona pot decidir sobre l'esecia de la vida d'un altre esser viu. En quin moment em començat a sentir-nos prou poderosos com per permetren's modificar una vida?
No vull fer mal al planeta, no vull que ningu li faci mal... voldria que el palpitar de la terra fes bategar tots els cors, voldria que la natura seguis el seu cicle i voldria dormir sabent que quan no hi sigui hi haura molts altres que gaudiran del sol que jo he gaudit.
Estic totalment convençuda que es possible alimentar tots i cadascún dels éssers vius que habiten la terra sense ferir-la.
Crec que l'home s'ha convertit en una bestia ferotge, crec que em perdut el nord... i estic segura de que nomes el podrem trobar si la nostra mirada es centra aqui, sota els nostres peus... a la terra humida i fertil, la que sempre ens ha regalat tot allo que hem necessitat.
Per aixó desde el meu raconet em comvido, i us convido a escoltar el nostre cor, el nostre cos. Deixem de mirar-nos el melic i triem una vida mes sana, mes rica, mes verda, mes respectuosa amb la terra, el medi ambient...
triem una vida mes VIVA.
"