Avui és el meu aniversari. Vint-i-vuit. Dir-ho em resulta més facil que escriure-ho. Ara que veig el número tinc una sensació estranya. M'estic fent gran? suposo que si, pero jo em sento tan nena i moltes vegades tan ignorant encara... No se perque dic encara, potser havia imaginat que amb el transcorrer dels anys em tornaria mes savia, allo que diuen de que l'experiencia és un grau... pero honestament us diré que cada dia em trobo amb un munt de situacions que em sorprenen o que no se com resoldre.
Pero no m'importa, us confeso que fins i tot m'agrada. Em fa sentir viva saber que tinc moltes coses per apendre i que no tot esta fet.
Avui us escric desde el meu nou ordinador. Aixo si que em fa sentir gran... tinc un portatil!!!Ja se que no sembla gaire important, pero es la primera vegada que tinc un ordinador propi, nomes per a mi, on podre guardar els meus secrets... igual com quan era petita i tenia la meva capseta dels tresors! M'ha fet molta il.lusió. Gracies familia!!!!us estimo molt.

Tot i que avui es un dia molt especial i em sento feliç he de confesar-vos, confesar-me, que l'absencia d'algú a qui estimo molt se'm fa trista i tenyeix aquest dia d'una felicitat incompleta. El silenci i la distancia se'm fan difícils, més difícils cada dia, al contrari de com m'imaginava... m'aferro a la veu del meu cor que crida: espera! i confio en que tot és exactament com a de ser.

En fi, només em queda dir-vos a tots els que heu estat al meu costat durant aquest temps, o aquests dies, que em sento afortunada d'estar rodejada per gent meravellosa. Tots els qui llegiu aixo ja sabeu qui sou, gracies per recordar-me cada dia que viure és un regal extraordinari.